Aquests cartells tenen un caràcter ben diferent. Si bé el primer es tracta d'un concert de música clàssica d'una filarmònica i de caràcter més institucional, l'altre es tracta d'un concert més intimista d'un pianista amb la col·laboració puntual d'altres músics instrumentistes.
La fotografia és la que marca el caràcter. En el primer cas, hi ha un fons blanc, sempre més neutre i més expansiu que facilita la comprensió del text, ja que en aquest cas, la quantitat de text a posar-hi és important fins al punt que el cos de la tipografia s'ha de reduir fins a nivells no desitjats en un cartell publicitari. La imatge és d'un màstil de violí, es tracta d'un element representatiu, de la música clàssica. En el segon cas, l'ambient és més fosc per donar aquest aire de recolliment i intimista, amb una foto de l'artista que ens guia amb la mirada cap al text i cap abaix, fent que l'espai del conjunt del cartell quedi tancat en sí mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada